El mapa mostra la creació d'un paisatge

Si veiem detingudament els ortofotomapes actuals, ens adonem que a la plana de Vic han perdurat nombrosos testimonis de formes el·líptiques o gairebé circulars que han restat fossilitzades en els límits de les parcel·les actuals dels camps. Aquesta realitat, d’acord amb els estudis fets fins ara, ens pot permetre de pensar que es tracta de formes nascudes arran d’un procés de rompuda i de desforestació del territori. Aquestes formes són molt semblants a d’altres que s’han trobat en altres països de l’Europa occidental. Immediatament, però, ens hem de plantejar el problema de la datació d’aquestes realitats. Per intentar datar aquests límits podem seguir diversos camins. Podem establir relacions amb elements del paisatge anteriors ben datats (com les centuriacions) o bé podem establir nexes amb els elements que generaren aquests espais (per exemple, les vil·les carolíngies). En darrer lloc, si és possible, hem d’establir si hi ha elements posteriors (com els masos creats a l'edat mitjana central) que transformin l’element del paisatge arqueològic –una forma el·líptica o quasi circular fossilitzada en el parcel·lari– que volem datar.

Creació d'un paisatge medieval