Cartografia i món urbà

La cartografia històrica de les ciutats catalanes ha canviat molt aquests darrers anys. Pel que fa a Barcelona, cal citar en primer lloc l’obra d’A. Garcia i Espuche i de M. Guàrdia, Espai i societat a la Barcelona pre-industrial (1986), que conté 89 làmines, la major part de les quals mapes i plànols. També podem esmentar els diferents mapes, relacionats amb aquesta ciutat, editats a la Història de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana, a part de molts altres mapes publicats en diversos llibres i articles. Per exemple el llibre de S. Bensch, Barcelona i els seus dirigents, 1096-1291 (2000).
Pel que fa a Girona, els avanços han estat importants. S'ha fet un esforç notable per cartografiar la història de la ciutat, alhora que es feia un estudi de la documentació escrita. Podem esmentar els llibrets acurats de J. Canal, E. Canal, J. M. Nolla i J. Sagrera, publicats per l’ajuntament d’aquesta ciutat, d’una manera especial el tercer, dedicat a reconstruir La ciutat de Girona en la 1ª meitat del segle XIV (1998). Tampoc podem oblidar els treballs de Ch. Guilleré, que sempre inclouen mapes.
Pel que fa a Lleida, tenen molt mèrit els mapes publicats per J. Lladonosa, entre els anys 1961 i 1978, on s’intentava de reconstruir l’urbanisme de les diverses parròquies lleidatanes. Darrerament hem continuat fent recerques sobre l'urbanisme de la ciutat (vegeu mapa annex).
Altres ciutats o viles de les que tenim mapes en què s’intenta de fer una reconstrucció del seu urbanisme són Tarragona, Vic, Perpinyà, Olot, Tortosa, Manresa, Fraga, Balaguer, Montblanc, Reus, Sabadell, etc. Mereix un esment especial el treball que feren M. Riu i M. Segret en relació amb la vila de Sant Llorenç de Morunys, publicat l’any 1969. A partir d’un capbreu, feren una detallada reconstrucció del parcel·lari d’aquesta vila del Solsonès.


Lleida al segle XV