Thursday, July 11, 2013

Un paisatge agrari molt "vell" a l'Alta Cerdanya


Er (a l'Alta Cerdanya) és un poble que té (com la majoria dels pobles cerdans) un nom preromà, que Joan Coromines interpretà com *ece-erri, ‘el poble assolellat’ (Onomasticon Cataloniae 4, p. 75). Er, amb una església dedicada a la Mare de Déu i una altra a Sant Genís, és un indret que podem suposar que fou habitat des de la més remota edat mitjana. La vall d’Er neix als peus del Puigmal. La zona conreada del terme d’aquesta població s’estenia, sobretot, a l’oest i al nord del nucli habitat, a les dues ribes de la ribera d’Er i al vessant de ponent de la serra de Sant Joan. Mentre al llarg de la ribera d’Er predomina la centuriació que hem batejat com a "A2", al vessant de la suau serra de Sant Joan, trobem les interessants restes d’uns camps que s’organitzaren bàsicament segons la centuriació "C". Trobem aquesta centuriació C sobretot a la contrada de Talló, però també la descobrim en molts indrets d’aquest sector més oriental de la comarca cerdana. Aquests camps abandonats (que representem amb un color verd), els marges dels quals han restat fossilitzats en el terreny, s’orienten segons "C" i, en part, també segons "B". L’orientació de la centuriació "B" és precisament la que trobem en el límit que fa de partió entre el terme d’Er i el terme de Vedrinyans. Creiem que és interessant aquest exemple precisament perquè aquest espai “fossilitzat” de trossos de terra, situat a la serra de Sant Joan, al terme d’Er i a tocar del terme de Vedrinyans, ha perdurat amb pocs canvis al llarg de més de quinze segles. Per aquest motiu el podem considerar com a una “relíquia” molt notable del paisatge històric. Fragment de: J. Bolòs, "Paisatge històric, cartografia i societat a l’alta edat mitjana: l’exemple de la Cerdanya", a Poblament i societat als Pirineus els darrers dos mil any, Territori i Societat: el paisatge històric, vol. VI, Universitat de Lleida, Lleida, 2013 (en curs de publicació).

0 Comments:

Post a Comment

<< Home