Dominis monàstics, economia i cartografia

L’estudi dels dominis cistercencs, en molts països, té una llarga història. Només com a exemple, podem fer esment del treball de David Williams sobre els dominis cistercencs a Gal·les. No sols va cartografiar els dominis, ans també els diferents elements de llur economia, com molins d’aigua, molins drapers i de vent, drets de pesca, rescloses, drets de mercat i de fira, possessió de carbó, plom, plata i ferro, etc. També hi són situades la majoria de les granges gal·leses. En relació a la Península Ibèrica, podem fer esment del treball de J. Pérez-Embid, on es fa un notable esforç de cartografiar els dominis de les abadies cistercenques de Castella i de Lleó. Pel que fa a Catalunya, els estudis d’Altisent, de Santacana, de Fort i Cogul, de Carreras o de Papell han permès de reconstruir els dominis de les abadies de Poblet i de Santes Creus amb força precisió.
Mapa i text trets de: J. Bolòs, "La implantació del Cister al territori: la formació del patrimoni i la transformació del paisatge", Actes del primer curs-simposi sobre el monaquisme cistercenc. El Cister: poder i espiritualitat (1150-1250), Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, Santes Creus, 2005 [2006], pàgs. 35-68.