El naixement de la vila-mercat d'Igualada

El plànol d’Igualada (Anoia) ens mostra una realitat complexa. És un lloc central dins la Conca d’Òdena, situat en una cruïlla de camins. El nom Aqualata ja és esmentat en un document de l’any 976. D’ençà del 1003, es menciona l’església de Santa Maria (que fou consagrada el 1059 i el 1087). El 1165, trobem un esment de la vila d’Igualada i el 1196 ja s’esmenta el mercadal, lloc on es devia celebrar el mercat. Al segle XIII, Igualada rep diversos privilegis (el anys 1291 i el 1293) dels reis catalanoaragonesos. L’any 1367 sembla que es va construir un nou clos de muralles que tancava el raval de Capdevila. Al segle XV (documentat els anys 1438 i 1463) es féu un nou recinte de muralles.

Un plànol actual ens pot permetre d’interpretar aquestes dades documentals en relació als testimonis parcel·laris que han arribat fins a l’actualitat. D’acord amb el que veiem, hem de pensar que el nucli original fou una sagrera, situada al costat d’una cruïlla de camins. En una segona etapa el creixement, es produí un desenvolupament en relació a diverses places o espais on es feien activitats mercantils (Plaça Vella). Al segle XIV, l'existència de la Plaça Nova i de la plaça del Blat motivaren un creixement cap a l’oest. Al carrer de l’Argent trobem un parcel·lari regular que recorda el que trobem en algunes vilanoves. Les muralles del segle XV van permetre d’organitzar i edificar uns nous carrers.