Montblanc: una vilanova medieval

Tot i que Montblanc es construí al costat d’un turó on s’alçava un castell, no és pas un exemple clar d’encastellament. Montblanc, l’actual capital de la Conca de Barberà, fou una població creada de bell nou en època medieval. Al segle XII, el rei catalano-aragonès Alfons I tenia interès de crear una vilanova a l’extrem sud-est de la Conca de Barberà, probablement per augmentar el poder en aquesta comarca situada entre Tarragona i Lleida. Després d’un intent frustat, l’any 1163 es constituí la població nova (populatione). Montblanc era situat a la confluència de les vies que anaven cap a Barcelona, Lleida i Tarragona. Fixem-nos en la distribució urbanística de la part més vella. Segurament el nucli original s’organitzà al llarg d’un carrer, el Carrer Major, a la falda del turó del castell per la banda nord-est. Aviat va esdevenir, però, una població complexa i gran. Es creà un mercadal, al sud de l’església de Santa Maria, a l’altra banda d’un torrent que limitava la població en aquest sector meridional. La plaça del Mercadal, situada inicialment extramurs, va ésser el focus que portà, en una segona etapa, a la creació de l’anomenada vilanova del Mercadal. Aviat també es començaren a edificar habitatges al voltant de l’església de Sant Miquel –a l’est del mercadal–, on s’instal·là el call jueu. Al segle XIV, tot aquest espai restà tancat dins d’un recinte ampli de muralles, que, amb poques variacions, ha arribat fins a l’actualitat. Montblanc és un magnífic testimoni de població creada en època medieval, que arribà a ésser una de les ciutats importants de Catalunya.