Sunday, May 24, 2009

Castelló de Farfanya: un castell, una possible sagrera i un torrent


Durant els dies 21, 22 i 23 de maig s'ha celebrat a Alguaire el VII Congrés sobre Sistemes agraris, organització social i poder local, dedicat a Família pagesa i economia rural i organitzat per Enric Vicedo, Jordi Bolòs i Antonieta Jarne (vegeu: www.sistemesagraris.udl.cat). Hi hagué diverses conferències i ponències de Xavier Roigé, Lluís To, M. Àngels Sanllehy, Enric Saguer, Pilar Erdozáin. També es presentaren nombroses comunicacions amb relació a les èpoques medieval, moderna i contemporània. El divendres 22, es va fer una excursió a Castelló de Farfanya, a càrrec d'Ignasi Aldomà i de Jordi Bolòs (i amb la col·laboració d'Imma Sànchez-Boira). Es va visitar aquesta població, que té l'origen a l'edat mitjana. Malgrat que sembli una població castral, quan n'analitzem el parcel·lari actual, veiem la importància que tingué l'església en la seva formació i la possible existència d'una sagrera de trenta passes al voltant del temple de Sant Miquel. Al mateix temps, també ens adonem del pes que va tenir, en l'organització de l'espai pobletà, l'existència del torrent. A partir del nucli inicial, el creixement es va produir amb relació amb unes illes de cases, situades al sud del carrer del Torrent, i amb relació als diversos camins que sortien del nucli urbà. Tota la zona urbanitzada restà closa per uns murs, on s'obriren diversos portals. D'altra banda, per entendre aquesta població, cal conèixer el seu terme, solcat pel Farfanya i irrigat, ja des d'abans de la conquesta comtal, que s'esdevingué vers els anys 1115-1116 (amb relació amb aquest aspecte, podeu consultar el llibre de Carolina Batet; http://arqueopaisatge.blogspot.com/2007_11_01_archive.html).