Thursday, May 31, 2007

Montblanc: una vilanova medieval


Tot i que Montblanc es construí al costat d’un turó on s’alçava un castell, no és pas un exemple clar d’encastellament. Montblanc, l’actual capital de la Conca de Barberà, fou una població creada de bell nou en època medieval. Al segle XII, el rei catalano-aragonès Alfons I tenia interès de crear una vilanova a l’extrem sud-est de la Conca de Barberà, probablement per augmentar el poder en aquesta comarca situada entre Tarragona i Lleida. Després d’un intent frustat, l’any 1163 es constituí la població nova (populatione). Montblanc era situat a la confluència de les vies que anaven cap a Barcelona, Lleida i Tarragona. Fixem-nos en la distribució urbanística de la part més vella. Segurament el nucli original s’organitzà al llarg d’un carrer, el Carrer Major, a la falda del turó del castell per la banda nord-est. Aviat va esdevenir, però, una població complexa i gran. Es creà un mercadal, al sud de l’església de Santa Maria, a l’altra banda d’un torrent que limitava la població en aquest sector meridional. La plaça del Mercadal, situada inicialment extramurs, va ésser el focus que portà, en una segona etapa, a la creació de l’anomenada vilanova del Mercadal. Aviat també es començaren a edificar habitatges al voltant de l’església de Sant Miquel –a l’est del mercadal–, on s’instal·là el call jueu. Al segle XIV, tot aquest espai restà tancat dins d’un recinte ampli de muralles, que, amb poques variacions, ha arribat fins a l’actualitat. Montblanc és un magnífic testimoni de població creada en època medieval, que arribà a ésser una de les ciutats importants de Catalunya.

Tuesday, May 29, 2007

Un atles francès fet amb cura

Olivier GUYOTJEANNIN, Atlas de l'histoire de France. La France médiévale, IXe-XVe siècle, Éditions Autrement, París, 2005, 103 pàgs. Cartografia de Guillaume Balavoine.
Atles format per més de cent mapes en color. En cada pàgina hi sol haver un mapa i uns textos. Els mapes són fets amb colors suaus, però ben contrastats. Els límits són precisos. Hi ha molts mapes -de temàtica econòmica, però també política- amb nombroses petites esferes de mides diverses que ens mostren realitats que es poden quantificar. S'hi tracten tots els temes (política, administració, societat rural i urbana, economia, paisatge, església, etc.). Al marge, però dins del mapa, en lletra petita, s'assenyala l'obra (en general un article o un llibre) de la qual s'ha tret la informació. Tot i ésser un atles adreçat a un públic ampli, és una obra feta amb molta cura, tant pel que fa als continguts, com pel que fa a l'aspecte gràfic.

Friday, May 25, 2007

Vila-sacra: una imatge val més que mil paraules


Els límits del poble empordanès de Vila-sacra tenen molts segles. Llur origen, com a forma del paisatge (no com a límit pobletà), cal cercar-lo en l’època romana. Hem d’anar, per tant, amb compte, ja que això no ens pot pas portar a afirmar que aquest terme pobletà ja existís en època romana. Sí, però, que ja l’hauríem trobat abans de l’any 1000, almenys en època carolíngia, quan la documentació ens parla d’una vil·la (precedent del poble de l’època feudal) o d’una parròquia. Fixem-nos, però, en aquests límits perquè ens aclareixen moltes coses i alhora ens plantegen molts problemes. Si superposem la trama dels limites de la centuriació, ben estudiada pels romanistes, amb els límits actuals, tenim la sorpresa de veure que tres dels quatre costats del terme coincideixen gairebé d’una manera exacta amb limites romans (el quart, el nord-oest, és el Manol). Això fa que el terme actual correspongui gairebé exactament a dotze centúries d’uns 710 m de costat. Com hem assenyat diverses vegades, els mapes, si els sabem llegir, ens poden ensenyar moltes coses sobre les continuïtats i els canvis que s'esdevingueren al llarg de la "fosca" alta edat mitjana. La primera versió d'aquest mapa fou publicada a Vic, l'any 1999.

Friday, May 18, 2007

Ripoll: al voltant del monestir i del mercat

Ripoll ja durant la més vella edat mitjana tenia el paper de lloc central. Aquesta funció restà refermada en edificar-s'hi un important monestir creat per la família comtal. Ripoll és un magnífic exemple de població polifocal: un nucli es creà entorn de Sant Ot, un altre entorn del mercat i un altre prop del monestir i de l’església parroquial de Sant Pere. Diverses illes de cases ompliren l'espai que hi havia entre l'abadia i els seus horts i jardins i la zona del mercat primitiu i de l'església de Sant Ot. No fou fins al final de l’edat mitjana quan tots aquests sectors restaren closos per unes muralles, que podem descobrir en molts trams. Malgrat les destrucions provocades per les guerres dels segles moderns, encara es pot reconstruir part del parcel·lari medieval, gràcies a la interpretació dels mapes i plans actuals.

Tuesday, May 08, 2007

El naixement de la vila-mercat d'Igualada

El plànol d’Igualada (Anoia) ens mostra una realitat complexa. És un lloc central dins la Conca d’Òdena, situat en una cruïlla de camins. El nom Aqualata ja és esmentat en un document de l’any 976. D’ençà del 1003, es menciona l’església de Santa Maria (que fou consagrada el 1059 i el 1087). El 1165, trobem un esment de la vila d’Igualada i el 1196 ja s’esmenta el mercadal, lloc on es devia celebrar el mercat. Al segle XIII, Igualada rep diversos privilegis (el anys 1291 i el 1293) dels reis catalanoaragonesos. L’any 1367 sembla que es va construir un nou clos de muralles que tancava el raval de Capdevila. Al segle XV (documentat els anys 1438 i 1463) es féu un nou recinte de muralles.
Un plànol actual ens pot permetre d’interpretar aquestes dades documentals en relació als testimonis parcel·laris que han arribat fins a l’actualitat. D’acord amb el que veiem, hem de pensar que el nucli original fou una sagrera, situada al costat d’una cruïlla de camins. En una segona etapa el creixement, es produí un desenvolupament en relació a diverses places o espais on es feien activitats mercantils (Plaça Vella). Al segle XIV, l'existència de la Plaça Nova i de la plaça del Blat motivaren un creixement cap a l’oest. Al carrer de l’Argent trobem un parcel·lari regular que recorda el que trobem en algunes vilanoves. Les muralles del segle XV van permetre d’organitzar i edificar uns nous carrers.

Cartografiar una ciutat medieval

Philippe LORENTZ - Dany SANDRON, Atlas de Paris au Moyen âge. Espace urbain, habitat, société, religion, lieux de pouvoir, Parigramme, París, 2006, 237 pàgs.

Dotzenes de magnífics mapes i plànols moderns, acompanyen un text acurat, una bones fotografies i nombroses imatges de mapes antics, de manuscrits i de retaules. Reconstrució de com era una gran ciutat a l'edat mitjana. Aquest volum ens fa adonar de la importància de la cartografia ben feta.
Índex: Introducció. 1. La ciutat que nasqué del riu. 2. L'expansió urbana. 3. Els ravals i les rodalies de París. 4. Els parisencs. 5. París capital reial. 6. La vida espiritual. 7. Ensenyar i socórrer. 8. Administració i societat. Conclusió.