Wednesday, April 18, 2007

La vilanova de Sant Joan de les Abadesses: vuit segles d'història

Un gran monestir era un senyor molt important. L’abat, com si fos un senyor laic, podia fer bastir una vilanova al costat de l'abadia. L’any 1243, l’abat del monestir de Sant Joan va concedir als habitants de la vila de Sant Joan de las Abadesses una carta de franquesa, en el moment en què la població era proveïda de murs i valls (“noviter ista villa fuit muris et vallibus munita”). Potser uns anys abans ja s’havia començat a edificar la vilanova que ara encara podem veure, molt poc canviada, a tocar de l’abadia. Actualment podem distingir al nord de la Plaça Major, diverses illes de cases que s’organitzen a les dues bandes del carrer de Corriols. Ens podem aturar un moment en les característiques d’aquest urbanisme que ha restat ben fossilitzat al llarg dels segles. Els carrers fan una mica menys de 4 m d’ample. Les illes de cases poden fer uns 70 m de llarg per uns 10 a 16 m d’ample. A l’est, entre els carrers de Corriols i dels Tints, trobem vuit illes de cases; a l’oest del carrer de Corriols, n’hi ha set més. És una magnífica mostra d'una vilanova medieval. Gràcies a la realització d'un plànol, podem valorar el fet que al llarg de tants segles el parcel·lari hagi canviat tan poc.

Saturday, April 14, 2007

Verdú (Urgell): una vilanova castral de la Catalunya Nova


A Verdú (Urgell) trobem un molt bon exemple de població nova arredossada al costat d’un castell. La senyora del castell –Berenguera de Cervera– és qui, l’any 1184, decidí que es construís la població davant de la seva residència (faciatis villam et mutetis in plano ante castello cum vallis et muris). En principi aquest fet havia de suposar un procés d’encastellament, amb el corresponent abandonament dels poblets o vilars de les rodalies. L’organització del poble en set carrers, quatre d’orientats de nord a sud i tres de transversals no és perfecta, però és prou regular; segurament reflecteix diverses etapes de creixement. Els mapes són la millor manera d'entendre el paisatge històric. A més, és important que els plànols i els mapes siguin clars i estèticament atractius. La cartografia històrica actual (que podem veure representada en nombrosos atles anglesos, francesos, alemanys, etc. publicats recentment) és bona si aconsegueix la conjunció d'aquestes tres qualitats bàsiques: informació, claredat i ésser ben dissenyats.

Vilagrassa (Urgell): una magnífica vilanova medieval


Vilagrassa, població de la comarca d'Urgell, l’any 1185 va rebre una carta de població del rei Alfons I de Catalunya-Aragó i fou considerada nova populatione, que havia d’ésser formada de domos et ortos, de cases i d'horts. Si veiem el seu parcel·lari actual, ens adonem que s’organitzà bàsicament al llarg d’un antic camí. Encara actualment es poden reconstruir amb facilitat les formes i les mides de les parcel·les originals en el parcel·lari actual. Poder disposar de plànols detallats i precisos ens permet de conèixer les característiques del parcel·lari medieval i ens permet d'adonar-nos que moltes de les cases dels pobles actuals ocupen el mateix terreny que les parcel·les creades a l'edat mitjana, en aquest cas al segle XII. Podem afirmar també que fer mapes és una de les millors maneres de reconstruir i de descobrir realitats del paisatge pretèrit.